Extensió: 23 km 2
Població: 1.192 h [2009]
UTM: 4587 x ; 46203 y
Localització de Gualba
El poble de Gualba és conegut i visitat pel seu paisatge. És un dels lloc d’estiueig preferit. La riera, que parteix el terme, salva els grans desnivells dels cimals del Montseny al sot de la Tordera, amb alguns espectaculars saltants com el del Gorg Negre (lloc de llegendes i habitada de goges), i l'espectacular Salt de Gualba. Aquest últim es precipita per un terreny esglaonat de 133 metres d'alçada, que converteixen la riera en un corrent d'escuma blanca, que és la que suposadament, ha donat el nom, gairebé mil·lenari, de Gualba o Aigua Blanca. Gualba té una superfície de 23,3 km² i 1.235 habitants.
Demografia
En aquesta taula podem observar l'evolució del nombre d'habitants de Gualba:
Demografia
En aquesta taula podem observar l'evolució del nombre d'habitants de Gualba:
| A |
La història
El lloc d'Aqua Alba i la seva parròquia de Sant Vicenç surten documentats des del 1053. El 1083 el lloc fou donat a Sant Cugat i de nou surt en les butlles de confirmació de propietat del dit monestir dels anys 1098 i 1120. La seva demarcació es considera inclosa en els termes del castell de Montsoriu, per bé que, com reconegué el vescomte de Cabrera el 1382, la vall de Gualba era de jurisdicció civil del paborde de Palau del monestir de Sant Cugat. El paborde protestà sovint d'aquesta subjecció al domini dels Cabrera i obtingué algunes exempcions referents al fet que els homes de la parròquia no haguessin d'eixir en host fora del terme. La jurisdicció era en part infeudada a la família noble cognomenada Gualba, a la qual el vescomte de Cabrera impedí al principi del segle XIV de fer una torre o fortificació bo i al·legant que això anava contra el domini vescomtal .Patrimoni medieval
- Església de Sant Vicenç
És una església romànica del segle XI. Ha estat restaurada recentment. Encara conserva fragments d'un retaule gòtic i algunes taules pintades. Actualment s'hi fa missa cada dia a les 10:30h.
- Llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes
El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va tenir dos fills bessons, en Ramon Berenguer i en Berenguer Ramon. En Ramon Berenguer tenia els cabells molt llargs i rossos i per això era conegut com en Cap d'Estopes.
L'Estopa és una madeixa de fil de no gaire qualitat i força embolicat.
Quan el comte de Barcelona va morir, va deixar molt clar que el comtat havia de ser governat pels dos bessons.Però els germans es barallaven continuament.
I un dia,en Ramon Berenguer,Cap d'Estopes, va anar de cacera amb el seu falcó i tot d'una va desapareixer. L'endemà es va trobar el seu cos, assassinat per desconeguts, en un lloc apartat i solitari. Va ser enterrat a la catedral de Girona, on encara reposa el seu sepulcre de pedra.
El seu germà bessó, en Berenguer Ramon, va governar tot sol el comtat. Sempre es va sospitar que havia tingutmolt a veure amb la mort d'en Cap d'Estopes, però no es va poder provar. Aquest fet va originar moltes llegendes.
La primera explica que el càdaver va ser trobat per un pagès que va sentir els laments del falcó del comte, posat en una branca molt a prop d'on jeia el cos.
Una altra llegenda diu que, mentre portaven el cadàver cap a Girona, el falcó volava tota l'estona sobre la comitiva i que quan va arribar a la catedral es va morir de cansament sobre el taüt del seu senyor. Per commemorar aquest fet, es va construir aquest falcó de pedra que descansa no gaire lluny del sepulcre d'en Cap d'Estopes.
L'ultima llegenda del falcó d'en Cap d'Estopes diu que el dia dels funerals a la catedral de Girona, els capellans s'equivocaven contínuament en dir les oracions i repetien, una i altra vegada, les mateixes paraules:" On és el teu germà?", mirant en Berenguer Ramon.
